La primera locomotora de vapor

George Stephenson

George Stephenson va néixer en el poble miner de Wylam, Anglaterra, el 9 de juny de 1781. Va ser fill d'un mecànic de mines. Va ser autodidacte i va sentir fascinació pel vapor des de 1813, quan sent cap de mecànics va examinar una de les calderes de vapor sobre rodes dissenyada pel gerent de la mina, que s'usava per a transportar carbó. A l'any següent, Stephenson va construir la Blücher, anomenada així en honor del mariscal prussià que es va destacar en les guerres napoleòniques. A diferència de la màquina de BIenkinsop, que tenia rodes dentades que s'engranaven amb la cremallera del costat dels rails, la Blücher tenia rodes amb ressaltis que corrien en rails llisos, el que permetia un avanç més ràpid i suau. La Blücher va entrar en operació a Killingworth, en 1814 . Durant mesos George Stephenson va modificar i va millorar la seva màquina, que reorientava el vapor d'escapament cap a la xemeneia de la Blücher, a través d'un prim tub d'injecció. El vapor aspirava aire, amb el que augmentava la succió del forn i es produïa major potència i velocitat. El seu èxit amb la locomoció va fer que en 1826 fora nomenat enginyer d'un ferrocarril per a passatgers i càrrega, projectat entri Liverpool i Manchester. Per això, ell i el seu fill Robert van dissenyar una màquina revolucionària: la Rocket. Aquesta contava amb una caldera en la qual l'aigua es transformava en vapor al contacte amb 25 tubs de coure escalfats per la caixa de foc.



El primer ferrocarril, Barcelona – Mataró


Quan el 19 de novembre de 1837 s’inaugurava el ferrocarril a Cuba, en l'acte d'inauguració, estava present el català Miguel Biada, oriünd de Mataró. L'empresa cubana li va agradar tant que en el mateix acte li va comentar al llavors Governador de la illa, el General Taló: “Quan torni al meu país, abans d'un any hauré unit Barcelona amb el meu poble”. En 1840 Biada regressa a la seva terra i comença a desenvolupar i impulsar el projecte del ferrocarril entre Barcelona i Mataró, destinat al transport de mercaderies i viatgers. Es posa en contacte amb José María Roca, que residia a Londres que sol·licita el permís de construcció al govern espanyol el 30 de juny de 1843 i el govern li comunica la seva aprovació el 30 de novembre. Roca i Biada aconsegueixen interessar a un centenar d'accionistes de Barcelona, als quals se sumessin també accionistes de Puerto Rico i Cuba, amics de Biada, aconseguint constituir l'empresa amb cinc milions de pessetes el 31 de juliol de 1844 i Biada queda al capdavant de la mateixa. Al ser insuficient el capital català, es fa necessari recórrer al capital anglès, que adquireix la meitat de les accions. El 16 de novembre Roca signa a París el contracte amb l'enginyer encarregat de dirigir el projecte, Joseph Locke. L'empresa es denomina Gran Companyia Espanyola del Camí de Ferro de Barcelona a Mataró i Viceversa i el 27 de juliol es publica la real ordre d'inici de les obres. El 28 d'octubre de 1848 s'inaugura el ferrocarril amb la seva sortida oficial de l'estació de Barcelona i l'arribada A Mataró. El viatge de tornada, exempt de tant acte cerimonial, es va realitzar en 35 minuts. El ferrocarril va ser un èxit total i va contribuir a facilitar el creixement i la prosperitat del Maresme.





MUSEU DEL FERROCARRIL A VILANOVA I LA GELTRÚ


El museu de Vilanova guarda entre els seus tresors una col·lecció de vint-i-cinc locomotores de vapor que és, probablement, una de les més valuoses d'Europa. També una reproducció del primer tren que va circular, en 1848, pel nostre país: el qual unia Barcelona amb Mataró. I aquest és precisament el nom de la locomotora de vapor que recorre les seves instal·lacions el primer diumenge de cada mes. S'organitzen visites especials a l'interior d'un TALGO II i tots els dissabtes es realitza una visita guiada pel museu.